Ruta: Volta al Cadí Moixeró

El dissabte surto amb la intenció de resseguir l’itinerari de la Marxa Cadí-Moixeró que fa una volta sencera a aquesta zona del Prepirineu català. Com que la faré en solitari i no tindré a la meva disposició un grup en que refugiar-me a la part que va des de La Seu d’Urgell fins a Alp decideixo que la faré a ritme de Brevet sense preocupar-me gaire del temps final encara que m’amoïna la calor que previsiblement patiré a l’ultima pujada que comença poc després de Guardiola de Berguedà. 


La ruta no la començo des de La Seu com es fa a la marxa sinó des de Saldes. Aquest fet fa que a menys de dos kilòmetres ja estigui suant pujant rampes del 8%. Encara no tinc el motor escalfat i la sensació d’ofec es fa present, sempre em passa el mateix quan començo una ruta direcció a Gósol, fins que no arribo a aquest poble i començo la pujada al Coll de Josa el cos no se’m posa a lloc. 

Pujant el Coll de Josa

El paisatge està espectacular i com sempre passa en aquestes carreteres l’absència quasi total de cotxes fa el rodar un plaer indescriptible, vaig contant els cotxes que m’avancen i en tinc prou amb els dits d’una ma en el tram que va de Saldes fins a Cerc. 

Al fons La Seu d'Urgell

La pujada al Coll de la Trava la faig a bon ritme i quan corono paro a menjar el plàtan que ha anat madurant a ritme accelerat degut a la calor que ja s’ha fet present. La baixada fins a La Seu es fa per una carretera apedaçada que necessita un asfaltat urgent i en la que no es pot córrer gaire. Arribant a La Seu el rítmic soroll dels aspersors dels camps de blat em donen la benvinguda. Quin contrast, els carrers estan plens de gent i cotxes amb urgències pròpies d’un dissabte al matí. Ràpidament enfilo direcció a Puigcerdà i mentalment em preparo per superar el tram més tediós de la sortida. Tenia l’esperança de trobar un grup de ciclistes que em fessin estalviar esforços però tots els ciclistes que veig van en direcció contraria, mala sort. 


Son uns 40 kilòmetres que vaig fent a bon ritme, pot ser massa, que desprès ja pagaré. Els transit en aquest tram és intens sense arribar a ser agobiant. M’avancen multitud de cotxes, entre ells uns quants amb matrícules andorranes que invariablement no fan cap esforç per allunyar-se els reglamentaris 150 centímetres del ciclista. No falla mai, cotxe andorrà, cotxe pel qual no existeixes. Encara no he trobat una excepció que trenqui aquesta regla. Mentalment els hi dedico un sentit “que us donin” i torno a recuperar la pau d’esperit. 


Porto uns 100 kilòmetres i uns 1800 de desnivell i arribant a Alp decideixo que es moment de parar a fer un entrepà que em prepari per la pujada fins a La Creueta. Per variar no encerto el bar, l’entrepà no val res però a hores d’ara el meu cos ja admet qualsevol cosa. 

L'entrepà decepcionant

La pujada fins a la Molina i la Creueta se’m fa dura, la calor ja és intensa i a aquestes hores ja no trobo cap ombra per protegir-me. Els pocs núvols que hi ha al cel no encerten a proveir-me del seu refugi. Com sempre passa en aquest port el vent és intens quan t’apropes al coll i en aquest cas ve de cara. L’últim esforç i ja em trobo baixant a tota velocitat. Aviat em planto a La Pobla i enfilo ràpidament cap a Guardiola on començaré l’últim tram de pujada fins a Saldes. Aquí constato que no m’he recuperat bé de la Irati i pateixo més del compte. Aquesta pujada de 10 kilòmetres que he fet decenes de vegades se’m fa avui especialment interminable.